Ciutadans de quarta

La diferenciació i jerarquització de classes és una situació molt comú entre els diversos estats, ja sigui  una segregació per poder adquisitiu, localització, descendència , o ètnia. Especialment a Israel a part de les clàssiques característiques de diferenciació de classes com poden ser tots el s etíops jueus que van arribar amb l’alià anomenada operació Moisès al 1984. També diferencien a la gent segons els drets que poden tenir.

Israel divideix els seus ciutadans amb quatre classes. La primera classe són els israelians que tenen passaport i DNI israelià, llavors venen els Palestins que tenen passaport i DNI israelià, el tercer grup són els Palestins amb DNI israelià, però sense passaport. Finalment el últim grup són tots els Palestins que no tenen ni DNI ni passaport israelià. Els ciutadans de quarta.

Aquestes diferències són molt importants ja que determinen els drets que tenen uns i uns altres. Entre el primer i el segon grup en una principi no hi ha diferències davant la llei ni davant de els institucions i societat, però la teoria ni s’acosta a la realitat.  Molt cops els Palestins israelians reben constants discriminacions i amenaces.  Nizzar un palestí israelià explica que un cop des de les institucions, on va anar per demanar un permís,  el van amenaçar en treure-li la nacionalitat  israeliana.

El tercer i quart grup no se’ls hi permet viure en la zona C. Els del tercer grup poden creuar el mur sense cap problema en un principi, en canvi  els del quart grup només poden creuar-lo amb els permisos adients. Les resolucions d’aquest permisos poden tardar fins a mesos, en cas de ser urgents tarden un mínim de 2 dies i poden arribar a una setmana. Hafid palestí resident de Betlem ens comentava que una amiga seva va intentar creuar el mur amb els seus dos fills, uns de 12 i l’altre de 9, ella tenia el permís, però els seus fills petits no el tenien, no van poder passar.

Juntament amb el grup que siguis, i per tant en la zona que visquis tens una legislació diferent. En el west bank ( ciutadans de 3r i 4rt) s’aplica la llei militar, en Jerusalem s’aplica la llei militar i la civil, en la resta d’Israel la llei civil, i en Gaza s’aplica la llei combativa. Aquestes aplicacions de llei suposen una diferenciació molt important entre els ciutadans d’un mateix Estat ja que Israel té total control sobre el Cisjordania, o West bank.

A part els ciutadans del tercer grup i els del quart necessiten anar a un altre país, normalment Jordània per poder viatjar a l’estranger, però no els hi esta permès viatjar a tot els països. Mahmud banquer de Ramala explicava que un company seu ferit per una bala en la cama necessitava amb urgència anar a Iran a rebre una cirurgia. Va anar amb una organització humanitària per estalviar-se problemes. Al arribar a Israel el van detenir i va passar 6 mesos a la presó per haver anat a Iran.

Els ciutadans de quarta al final acaben tenint menys drets que un estranger en un país que no és el seu. Demostrant que el govern israelià no deixa que la societat palestina segueixi el seu curs ni que puguin integrar-se en la societat israeliana.