Torre del rellotge de l’avinguda David Raziel, les sis de la tarda, com cada dia una concentració a favor dels Palestins empresonats en vaga de fam. Són pocs però convençuts. Al acabar la manifestació els activistes es traslladen en el únic bar Palestí de Tel-Aviv, o Yafo com li diuen els palestins per preservar el seu nom original.
El bar amb pocs dies de rodatge presenten una imatge moderna i acollidora com la propietària del bar. A la paret el quadre de la prostituïda imatge d’Ernesto Guevara, al seu costat altres imatges recordant les revoltes àrabs i representant la situació de Palestina.
El més interessant del local no són les quatre tipus de cerveses diferents que ofereix, ni que una de elles sigui la primera cervesa de Cisjordània , Taybeh beer, ni que a la porta del lavabo hi hagi una adhesiu anarquista alemany. Sinó les converses que hi ha entre la gent de dins. En una nit entre cervesa i cervesa pots analitzar els sentiments i problemàtiques que tenen els Palestins.
Dos joves Palestins discuteixen amb un somriure de orella a orella sobre la democràcia. Un, és membre del partit àrab Ta’al, que té quatre seients al parlament, l’altre un jove activista palestí. Per una banda se senten raonaments que diuen que la participació en el govern jueu és una falta de respecte pel poble palestí ja que estàs donant suport a un govern opressor, però principalment remarca la poca utilitat que té. Per altre cantó s’escolta que dins dels govern es poden canviar les coses, juntament amb els moviments de carrer.
Mentre continua el debat dos soldats amb pantalons curts, desuadora esportiva i amb el seu inseparable amic el subfusil Black Ops 2, fan el seu entrenament corrent al seu costat. Els Palestins indignats i frustrats segueixen parlant.
La religió, un altre tema candent en els seves converses. Un noi ex-islàmic es criticat per un altre Palestí ateu per haver perdut temps de la seva vida amb el fanatisme. El noi es defensa dient que l’experiència i el coneixement obtingut no li treu ningú i per això es sent més ric interiorment.
Les converses segueixen succeint amb total normalitat i amb un aire distès fins que un cotxe de policia para davant el bar. Silenci absolut. Es pot veure la preocupació en les seves cares. Els policies venien per altres afers. Continua la gresca sempre estant alerta. Entre cervesa i cervesa s’entén la realitat palestina.
Victor Rodilla
El bar amb pocs dies de rodatge presenten una imatge moderna i acollidora com la propietària del bar. A la paret el quadre de la prostituïda imatge d’Ernesto Guevara, al seu costat altres imatges recordant les revoltes àrabs i representant la situació de Palestina.
El més interessant del local no són les quatre tipus de cerveses diferents que ofereix, ni que una de elles sigui la primera cervesa de Cisjordània , Taybeh beer, ni que a la porta del lavabo hi hagi una adhesiu anarquista alemany. Sinó les converses que hi ha entre la gent de dins. En una nit entre cervesa i cervesa pots analitzar els sentiments i problemàtiques que tenen els Palestins.
Dos joves Palestins discuteixen amb un somriure de orella a orella sobre la democràcia. Un, és membre del partit àrab Ta’al, que té quatre seients al parlament, l’altre un jove activista palestí. Per una banda se senten raonaments que diuen que la participació en el govern jueu és una falta de respecte pel poble palestí ja que estàs donant suport a un govern opressor, però principalment remarca la poca utilitat que té. Per altre cantó s’escolta que dins dels govern es poden canviar les coses, juntament amb els moviments de carrer.
Mentre continua el debat dos soldats amb pantalons curts, desuadora esportiva i amb el seu inseparable amic el subfusil Black Ops 2, fan el seu entrenament corrent al seu costat. Els Palestins indignats i frustrats segueixen parlant.
La religió, un altre tema candent en els seves converses. Un noi ex-islàmic es criticat per un altre Palestí ateu per haver perdut temps de la seva vida amb el fanatisme. El noi es defensa dient que l’experiència i el coneixement obtingut no li treu ningú i per això es sent més ric interiorment.
Les converses segueixen succeint amb total normalitat i amb un aire distès fins que un cotxe de policia para davant el bar. Silenci absolut. Es pot veure la preocupació en les seves cares. Els policies venien per altres afers. Continua la gresca sempre estant alerta. Entre cervesa i cervesa s’entén la realitat palestina.
Victor Rodilla
lo poco que han aprendido en el viaje... de Israel y de periodismo. es lamentable.
ResponderEliminarpor ejemplo, Yafo nunca perdio su "nombre palestino". primero, porque nunca fue una ciudad palestina (establecida en los tiempos de la biblia por judios) y segundo, se sigue llamando Yafo.
por favor, para escribir tantas tonterias viajron a otro pais?